L’espai és ple de vibracions. Vibracions que procedeixen de
l’excitació dels cossos i són una manifestació de la seva energia. Algunes
d’aquestes vibracions tenen naturalesa electromagnètica i es denominen radiacions. 
Les radiacions que poden veure els nostres ulls la denominem llum, de
la qual apreciem la intensitat i el color.
- Intensitat:
La intensitat és la quantitat de radiació que percebem. Som
sensibles a un ampli rang d’intensitats. En els extrems, una llum molt intensa pot
cegar-nos, és a dir, saturar-nos, i una llum excessivament feble pot no sobrepassar el
nostre llindar sensible i fer-nos sentir a les fosques.
- El color de la llum:
Percebem les diferents longituds d’ona de la llum de forma
diferenciada. Aquestes diferents impressions s’anomenen color.
Els cossos emeten i absorbeixen diferents longituds d’ona, és a
dir, diferents colors que, en arribar als nostres sentits barrejats, ens produeixen
impressions complexes, a cadascuna de les quals correspon un color de la infinita gamma
existent.
Els colors del vi comprenen una gamma que s’estén
des del groc fins al roig (dels 790 als 490 nm).
El color dels cossos:
El color que percebem d’un cos és el de la radiació que no
absorbeix. Hi ha cossos opacs a la llum dels quals només percebem el color de la
superfície, i altres de transparents, com el cristall, a través dels quals la llum
flueix i per això percebem el color de tot el seu volum.
El vi és un fluid
transparent. El seu color és el de la llum que no reté quan passa a través seu. Un vi
negre és roig perquè deixa passar la radiació roja i absorbeix la resta.
Per aquesta raó, per observar un vi
l’hem d’interposar en el camí d’un flux de llum blanca, la que conté una
més gran riquesa cromàtica, per la qual cosa el líquid podrà absorbir i refusar més
gran quantitat de matisos tonals.
L’ull és un sensor meravellós en forma de petit globus que
transforma els feixos lluminosos en impulsos nerviosos mitjançant els quals el cervell
construeix les imatges.
Compartim l’òrgan de la vista amb
la majoria dels éssers vivents i cadascun d’ells obté una particular visió del
món sensible.
L’ull humà
És un òrgan extremadament precís capaç d’apreciar subtils
matisos en la radiació a la qual és sensible. Per fer-ho utilitza dos sistemes
diferents. Un sistema òptic i un de neurològic.
El sistema òptic està integrat per la còrnia i el cristal·lí.
El sistema neurològic, per la retina i el nervi òptic.
- Cromatisme
El color és informació i ens descobreix nombroses propietats del
món sensible: el verd de les fulles parla de la seva funció, de la presència de
clorofil.la. El gris dels núvols, de la seva càrrega d’aigua. Però el color, com
tota informació, ens produeix emocions:
Les fulles verdes ens suggereixen primavera, joventut, frescor. Els
núvols grisos ens amenacen, enterboleixen, imposen.
El color influeix en gran mesura en l’apetència dels aliments i
les begudes. Certs colors freds, com el blau, no són alimentaris.
De la mateixa manera, el color dels vins
ens comunica el seu cos, edat i caràcter, i ens suggereix emocions. Globalment, les
impressions cromàtiques d’un vi són sempre càlides a la nostra ment. Colors
lleugers i alegres (grocs i verdosos) o profunds a tòrrids (roses i granats) ens
transmeten, a la vegada, intensitat vital, potència i intel·lectualitat.
- Claredat
Hi ha cossos opacs i cossos que es deixen travessar per la llum, que
es dispersa pel seu interior més o menys intensament segons la magnitud de les
partícules que contingui.
L’opacitat ens suggereix fredor, duresa, incomprensió. La
transparència, calidesa, claredat, comunicació. No obstant això, hi ha cossos totalment
lliures de partícules dispersants, que apareixen als nostres ulls plens de lluminositat i
matisos cromàtics.
El vi és un d’ells
- Clar, transparent i brillant com una joia; sensual com una flor i
apetent com una fruita, associem visualment el vi a les flors, les fruites i les joies per
expressar les nostres sensacions i transmetre els nostres sentiments.
|
