|
|
|
|
Els cossos poden desprendre radiacions, vibracions, efluvis de molècules i fins i tot porcions sensibles de ser gustades. Però no desprendre res que ens informi de la seva forma, textura, pes, pressió, calor, viscositat.
Tocar és percebre les propietats
superficials de l'objecte en la seva totalitat. I sotmetre’l a l’experiència
dels nostres receptors més sensibles al tacte, en especial les mucoses i els capcirons
dactilars. 
Aquesta és la raó que els cossos amb una gran superfície respecte al seu volum (generalment rugosos i texturats) són molt tàctils i agradables al sentit, mentre que aquells que posseeixen superfícies llises i minses són poc tàctils i desagradables.
Els líquids tenen un tacte singular, ja que no tenen pròpiament
superfícies. Per percebre un líquid podem ingerir-lo o submergir-nos dintre d’ell,
i el que transmet són textures d’extremada subtilesa sensorial. Ingerir un simple
got d’aigua, transparent, insípid i sense olors és des del punt de vista sensorial,
una experiència bàsicament tàctil: acariciar l’aigua. El tacte és un sentit
difús, sense emissions ni sensacions bàsiques i reglables.
El vi indueix una àmplia gamma de sensacions tàctils a les nostres mucoses bucals:
El tacte és l’únic dels nostres sentits en què l’òrgan no es troba situat a l’interior del cap, i que no empra un nervi corresponent per transmetre directament al cervell la informació transformada en impulsos.
Existeixen milers de cèl.lules nervioses situades sota la superfície de la pell, amb capacitat de respondre als estímuls tàctils.
Aquestes cèl.lules són sensibles al tacte, al dolor, al calor, al
fred i a la pressió.
Tot i que no podem parlar d’autèntics òrgans del tacte, el cos humà presenta dos punts amb una especial sensibilitat al tacte: els llavis i les mans.
El tacte és un sentit poc precís i escassament evolucionat, però ple
de matisos quant a les sensacions a percebre.
Suplim la pobra percepció del nostre sentit del tacte amb l’aportació d’altres percepcions més intel.lectualitzades, com les sensacions espacials, geomètriques i mecàniques.
És per això que apreciar sensacions tàctils té quelcom de contradictori i requereix un cert recolliment i concentració.
El tacte és un sentit que ens envolta, com ens envolta l’epiteli que fa les funcions d’òrgan sensible.
És un sentit de contundències, de rotunditats, que ens apropa al món
a flor de pell. Que ens permet no solament tocar, sinó palpar, fregar, acariciar. Les
sensacions tàctils són estimulants, imprescindibles per al nostre equilibri emocional.
Busquem des de l’inici de la vida una mesura del món a través del tacte. La calor,
el fred, la suavitat són sensacions imprescindibles per comprendre la nostra existència.
Tal vegada és per això que l’experiència tàctil enfront als fluids en general, i al vi en particular, sigui una experiència culminant i emotiva a la vegada, plena de matisos entranyables, com si es tractés de descobrir novament les textures i els límits de la vida.
|
