|
|
|
|
Les vibracions d’un cos immers en un fluid i, de forma
característica, a l’aire, es transmeten a les molècules del medi, que difonen la
pertorbació creada mitjançant ones longitudinals o petites compressions periòdiques del
fluid. 
El so no existeix en el buit. Només podem rebre sons generats a l’atmosfera del nostre planeta.
Intensitat:
La intensitat d’un so és l’energia que transporta. És, amb
el to, una de les magnituds que caracteritzen el so.
El to:
Percebem les freqüències del so de forma diferenciada. Els sons de major freqüència es perceben amb sensacions més agudes, mentre que són més greus els de freqüència menor.
El timbre:
Un cos, en produir so, vibra en diferents freqüències. Les diferents intensitats d’aquestes freqüències formen un conjunt característic que reconeixem com a timbre. Només els diapasons vibren amb una única freqüència.
Una copa buida, correctament dissenyada i fabricada, és un diapasó tridimensional i, per això, extremadament sensible al so. La freqüència amb què vibra i el timbre varien segons la quantitat de líquid que conté.
Sorolls i xiu-xius:
Estem immersos en el flux aeri, per la qual cosa estem sotmesos a tots aquells sons que es generen al nostre voltant i a la remor de fons, producte d’innombrables focus de sons de baixa intensitat, com el dels organismes vius o el dels líquids en moviment.
L’oïda és el sentit (i l’òrgan) mitjançant el qual
percebem els sons. .
Quan els sons arriben a la part externa de l’òrgan, el pavelló
auricular els recull i dirigeix cap a l’oïda mitjana on actua sobre una membrana
anomenada tímpan que, a la vegada, mou una cadena de petits ossets especialitzats.
El cervell processa tots els senyals percebuts i compara el flux rebut amb sons escoltats prèviament, que estan arxivats a la nostra memòria.
L’home és capaç d’identificar sons escoltats i educar l’oïda, de la mateixa manera que els altres sentits, com l’olfacte.
Els sons ens informen de característiques del món que ens envolta impossibles de ser captades pels altres sentits.
Els sons ens informen de característiques del món que ens envolta impossibles de ser captades pels altres sentits. Generen emocions complexes i minses en el nostre ànim. No només la música i els sons intensos, que ens sobten, influeixen en nosaltres. Remors i xiu-xius són gammes dels sons de baixa intensitat i freqüència, indissolublement associats als processos vitals. El so ens suggereix i informa del moviment, des del tic-tac d’un rellotge fins al fluir d’un riu.
La fluència del vi, la lleu remor de la seva agitació a la copa, el xiu-xiu de les bombolles que esclaten a la superfície d’un escumós, són sensacions de les quals amb prou feines en som conscients, però que ens emmotllen l’ànim i preparen la resta dels nostres sentits per a l’anàlisi. L’extrema sensibilitat de la nostra oïda i la seva influència en la nostra percepció global permet afirmar que: És possible un tast «a cegues», però difícilment un tast «en silenci».
En el tast, per tant, els sons són indicis que aguditzen la nostra percepció. Per aquesta raó no s’ha generat un llenguatge complex i ric al seu voltant que ens permeti expressar les sensacions sonores de les nostres experiències. La música, que és la més gran expressió intel·lectual del so, s’ha encarregat de tot això amb escreix.
